Sorra del temps perdut

El filòsof francès Merleau-Ponty (1908) -en els seus estudis sobre el concepte d'espai geomètric- destaca la distinció entre «l'espai geomètric» i «l'espai antropològic». Aquesta distinció s'alinea amb el pensament anterior de Marc Augé i Anne Bu­ttimer sobre els «no-llocs» i la importància de recuperar la dimensió identitària en els entorns i indrets contemporanis. Segons el filòsof francès, l'espai geomètric representa una noció abstracta i matemàtica de l'espai, mentre que l'espai antropològic és un espai existencial, relacionat amb l'experiència humana i la relació amb el món i el medi ambient. Aquests trets que, a més a més, estan directament connectats amb els principis de la geografia humanista, aporten una segona capa de lectura que fa referència a la relació entre l'espai i la paraula parlada. Segons indica Ponty, l'espai es torna lloc en el moment en què la paraula és pronunciada. Això implica que, de manera similar a com la paraula parlada pot ser interpretada de diferents maneres a causa de la seva execució ambigua, transformada per les convencions i modificada per les transformacions successives, l'espai també es presenta com un acte present o temporal. És a dir, com un fenomen que es manifesta en l’instant, fenomen del qual es troba en evolució i transformació constant en funció de les relacions i interaccions que es produeixen en ell.

​

Les imatges que es presenten a continuació es van capturar al Moll Adossat, un cop travessat el pont 'Porta d'Europa' del Port, a partir del passeig de de l'Escullera. Al final d'aquest camí també s'hi troba l'heliport. Aquestes estructures, tot i la seva composició de formigó freda i geomètrica, també formen part d'un espai antropològic quan són concebudes dins del context de les activitats humanes i les funcions que s'hi compleixen. No obstant això, l'accés restringit i la vigilància intensa fan que poques persones puguin interactuar amb aquest espai, convertint-lo en un no-lloc segons la definició d'Augé, però alhora, les poques interaccions que s'hi produeixen -com els estudiants que pilotegen un helicòpter per primer cop- li atorguen una funció específica i vital dins la infraestructura de la ciutat.

Les fotografies il·lustren aquesta dualitat: d'una banda, l'espai geomètric del port amb les seves estructures de formigó i, de l'altra, l'espai antropològic que es manifesta a través de les activitats puntuals i les funcions de control i vigilància. Així, l'Illa de Maians es presenta no només com una infraestructura funcional, sinó també com un espai carregat de significat, on les interaccions humanes, per limitades que siguin, transformen l'espai en un lloc amb identitat pròpia.