 |  |  |  |
|---|---|---|---|
 |  |
Un dels epicentres del Festival de cinema d’autor contemporani de Barcelona té lloc a Ciutat Vella, un dels districtes que en el seu moment va ser filmat pel cineasta José Luis Guerín a “En construcción” (2001). El barri, que en la pel·lícula es presenta mitjançant el procés de construcció de diferents edificis del que abans es coneixia popularment com el Barri “xino”, avui és l’aixopluc de persones nouvingudes i franquícies.
Enguany, el festival no s’ha abstingut de construir nous diàlegs entre l’espectador i la pantalla sobre la matèria primera de la qual estan fetes totes les pel·lícules: el temps. El temps de la mateixa pel·lícula, el temps del protagonista, el temps de la ciutat o el temps de l’espectador són algunes qüestions que transcorren sense rumb per tota la programació i que, en els llargmetratges de Tsai Ming-liang, acompanyen l’espectador tant a dins com a fora de la sala. “Abiding nowhere”, l’obra més recent del cineasta xinès, ens torna a mostrar Lee Kang-sheng descalç i vestit amb indumentària de monjo budista, els passos del qual ens proposen un diàleg silent respecte a l’aldarull de la ciutat i el ritme frenètic de totes les persones que l’envolten.
Resulta interessant plantejar-se aquest encadenament d’imatges com un eco immediat, un so silenciat o un caos harmònic, ja que tot el conjunt en si pot concebre’s com un únic oxímoron l’objectiu del qual és empalmar passat i present; lloc i no-lloc.